El Centre Fraternal és una societat recreativa fundada a Palafrugell l’any 1887 quan el casino El Palafrugellense es va dividir en dues associacions: el Centro Obrero, anarco-federal, i el Centro Fraternal, més interclassista i políticament neutral. El nou casino es va instal·lar primer, de lloguer, en un local al carrer de Sant Martí núm. 1, i, a partir de 1895, al carrer de Santa Margarida, on hi havia el Café el Siglo i ara hi ha el Teatre Municipal. El 1897 els socis van comprar la finca de l’industrial surer Manuel Jubert i Marquès per 90.000 pessetes, un edifici situat a Plaça Nova amb hort i pou, des d’aleshores seu del Centre.

La seva intenció era oferir esbarjo, impulsar la cultura i l’educació; no significar-se en política o religió i donar la possibilitat de crear seccions d’activitats d’art, esportives, excursionistes, etc.

Avui continua amb els mateixos ideals presidint Plaça Nova, essent l’entitat centenària més antiga que continua en actiu.

Hi ha prou indicis per pensar que l’origen del Fraternal està lligat a la maçoneria i altres corrents de lliure pensament. Tant és així, que un any després de la creació, el 1888, es crea la lògia La Llum, amb seu al mateix centre, que va existir fins el 1936.

Els maçons s’organitzen en societats discretes, formades per agrupacions anomenades tallers o lògies, amb la finalitat de perfeccionar l’ésser humà i la humanitat. Els seus principis són la llibertat, la igualtat i la fraternitat, entre d’altres.

El mateix nom de centre “fraternal” i l’emblema de les dues mans encaixades destil·len aquests ideals maçònics molt presents a l’època.

En l’emblema, es representen dues mans que encaixen en senyal de salutació entre dos iguals, simbolitzant igualtat, fraternitat i respecte. El segellat d’un vincle sagrat.

L’any 2009 la lògia Pedra Tallada va escollir el Fraternal com a seu.

L’edifici del Centre Fraternal, un notable immoble neoclàssic de dues plantes i entresol, va ser construït l’any 1878, probablement, pel mestre d’obres Miquel Barreda.

L’any 1898 l’arquitecte Martí Sureda i Vila el reformà i amplià. El nou local comptava amb un saló-cafè, una biblioteca, dependències per a la Junta Directiva, habitacions del conserge i sanitaris. I l’any 1899 se’n va inaugurar la part posterior, dedicada a sala de ball i teatre, on també es faria cinema “para solaz y esparcimiento de la Sociedad del Centro Fraternal”.

Hi haurà intervencions posteriors com el projecte de Ricard Giralt i Casadesús (1921 i 1932) i de Joaquim M. Masramon de Ventós (1946) que van afectar bàsicament l’interior de l’edifici.

Actualment l’edifici del Fraternal està catalogat dins el Pla Especial de Protecció i d’Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell, i en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La sala de prendre sempre ha estat el cor del Centre Fraternal: un lloc d’esbarjo i tertúlia on prendre el pols a l’actualitat, un lloc de reunió acollidor.

El primer saló-cafè era un espai de dimensions considerables: amb terra de fusta, un llarg taulell, taules de marbre i cadires, una tarima i un piano.

Al principi la Junta Directiva dirigia el cafè. A partir de 1941, el centre lloga la consergeria. El conserge era el responsable del funcionament del cafè. Vivia amb la seva família al mateix casino (entre l’altell i el primer pis, fins que es van habilitar les golfes) i era una peça clau en la seva dinamització. També coordinava el nombrós personal del centre.

El cafè de l’antic Fraternal, sorollós i ple de fum, s’emplenava sobretot després de dinar i els diumenges a la tarda.

El 2002 tindrem la primera i última conserge, que transforma el saló-cafè en cafè-restaurant. En l’actualitat el cafè-restaurant està gestionat per una empresa.

Els balls del Fraternal eren el motiu principal perquè el jovent es fes soci del centre. N’hi havia cada cap de setmana durant tot l’any, amb l’excepció de la Quaresma, i destacaven els de la Festa Major i el Carnaval.

En el ball hi havia unes normes estrictes que calia complir. Qui controlava el comportament de les noies eren les mares des de la camarilla, al primer pis. I qui controlava els nois, especialment si portaven el seu corresponent tratge, o americana i corbata, era el cobrador de l’entitat.

El Fraternal va tenir un paper important en fomentar l’afició pel teatre. En el seu escenari varen actuar les millors companyies i els principals dramaturgs, i també les formacions d’aficionats locals. La sala d’espectacles del centre s’ha utilitzat intensivament: balls, teatre i cinema, però també concerts, mítings, conferències, bingo, quines…

Amb les noves reformes aprovades el 2023 s’adaptarà aquest espai a les actuals exigències de seguretat, i esdevindrà un espai polivalent de primer ordre per seguir celebrant tot tipus d’activitats al servei dels associats i de tot el poble de Palafrugell.

El cinema va arribar a Palafrugell a finals del segle XIX. El Centre Fraternal en va ser un dels pioners. Segons les actes de la societat, ja el mes de gener de 1897 es va instal·lar un cinematògraf al saló de ball.

A partir de 1912 l’explotació del cinema per part de diferents empreses va ser més continuada.

Fins l’any 1931, en què van començar a projectar-se films sonors, les pel·lícules eren amenitzades amb la música d’un piano, situat normalment sota la pantalla.

Les sessions de cinema, dissabte nit i diumenge tarda, s’alternaven amb les sessions de ball. Per tant, s’havia de tenir tot ben preparat per treure les cadires i deixar la sala a punt en el menor temps possible.

El cinema tenia una capacitat d’unes 800 persones. Això suposava un gran nombre de personal. A baix, una taquillera, un porter i dos acomodadors. Al primer pis, una taquillera que venia les entrades pels dos pisos, un porter i un acomodador. I al segon pis, un porter i dos operadors. A part, el repartidor dels programes i el que s’ocupava de posar llenya a la caldera per la calefacció.

El cinema va tancar definitivament les seves portes l’any 1987.

Els primers estatuts del Fraternal (1887) estableixen al primer article: “El Centro Fraternal tiene por objeto proporcionar a los socios la mejor instrucción posible adquiriendo obras escogidas en arte, literatura, ciencias y formando una biblioteca que contenga cuanto sea digno de figurar en ella y esté en armonía con las necesidades y medios del Centro”.

Al principi, la biblioteca quedava ubicada en una sala humida i fosca de la planta baixa. L’any 1931 es va traslladar al primer pis, ocupant la que havia estat fins aleshores la Sala de Juntes, i on encara continua. Un any després, el Fraternal va obrir la biblioteca a tots els joves palafrugellencs menors de 17 anys.

La biblioteca es conserva gràcies a les accions voluntàries d’alguns socis, i és avui un testimoni de gran valor patrimonial de la història del Fraternal i del municipi.

Segons l’últim inventari realitzat per Lluís Maruny l’any 2011, actualment hi ha 941 títols (1.546 volums, quasi tots 834, incorporats abans de l’any 1939).

Des dels inicis, el centre té un caràcter interclassista: la premsa de l’època ens informa que un 75% dels socis eren treballadors del suro i pagesos, i el 25% restant eren propietaris de fàbriques, terratinents, comerciants, professionals liberals, empleats d’alt nivell… La societat va arribar a ser la més nombrosa de Palafrugell, superant el miler de socis.

En aquella època era impensable que hi hagués sòcies. Les dones assistien a balls i espectacles (sovint gratuïtament) i també podien formar part de la plantilla laboral del centre o actuar com a conferenciants, artistes i músics. L’any 1933, durant la República, es va debatre l’accés de la dona com a sòcia al centre, però, finalment, es desestimà.

Els primers carnets de dones localitzats són del 1976. El 2023 el Fraternal compta amb 543 socis, dels quals el 15% són dones.

L’actual junta és la més paritària que hi ha hagut mai, amb 6 homes i 5 dones.

Crèdits:

Informació elaborada a partir de:

Disseny: Carles Reig